diumenge, 29 de desembre del 2013

TANCAMENT DE GITIC I COED


Aquí s’acaba una etapa, un semestre i unes assignatures però no s’acaba el blog. Aquí tanco l'etapa de GITC (Comunicació oral, escrita i digital) i COED (Gestió de la informació i TIC) , dos assignatures de les qual he après moltes coses noves. 

De GITIC, he après a utilitzar molts programes que ni coneixia i que em serviran molt per un PRESENT i un FUTUR com a mestra. He utilitzat programes com l'Scratch, el Pearltrees, el Twitter, el Prezi, entre d'altres... Però sobretot, m'he obert més al món de les TIC i de la tecnologia. 

Per part de l’assignatura de COED, he après a donar-li més valor al llenguatge i veure la importància que té la comunicació i les quatre habilitats que són: LLEGIR, ESCRIURE, PARLAR I ESCOLTAR.

També he aprés a saber expressar-me i parlar millor davant d'un públic, controlant els nervis i amb una bona entonació gràcies al llibre de "COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC" i els seus consells. 

Gràcies sobretot als dos mestres, l'Imma Gómez Pallarés i el Jorge Coderch que m'han acompanyat a aquest viatge i m'han ajudat i aconsellat en tot moment. 

No és un adéu, és un fins aviat! 


Només és el inici d'un llarg camí: EL MÓN D'EDUCAR







LES PISSARES DIGITALS OBREN MÓN A L’EDUCACIÓ


La pissarra digital interactiva és molt més que una pissarra on només escriure amb un guix. Les pissarres digitals interactives (PDI) són tecnologia, que ens dona pas a visitar el món i que aquest món entri dins de les nostres aules gràcies també al ordinador i al projector que estan incorporats a aquestes pissarres digitals.
Aquest conjunt de tecnologia fan el possible per poder accedir a Internet i poder portar-ho a l’aula.

També aquesta eina pot ser molt potent per planificar una classe magistral o una exposició però en l’aprenentatge hem de pensar que l’alumne ha d’interactuar a partir d’aquesta tecnologia.










Us presento uns vídeos on podreu veure el bon ús d'aquestes pissares i que en pensen els professors i els alumnes.





Cal destacar també la introducció del IPAD a l'escola a cicle inicial de primària on han tingut molt d'èxit i els nens saben molt bé que venen a treballar no a jugar. 

Eduplay.com és una pàgina web per crear material, feu click Aquí per veure l'enllaç.

I aquí us presento un enllaç amb l'exemple d'una escola on utilitzen l'Ipad. 




LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA


Al llarg de l'assignatura i d'aquest blog, com hem anat veient en els diferents textos de Jesús Tuson, Sebastià Serrano , Vicenç Pagès, Eulàlia Bosch i Francesc Torralba, utilitzar i/o aprendre una llengua no és només fer servir o adquirir el codi o el conjunt de formes lingüístiques, sinó molt més: Implica adquirir tota una serie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui el parlen.

Des de la nostra infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica de la nostra primera llengua sinó que també aprenem els seus registres; som capaços de formar part de les diferents situacions comunicatives i d'avaluar la nostra participació i la dels altres.


Per tant, què és COMPETÈNCIA COMUNICATIVA?

Segons Gumperz i Dell Hymes (1972), "la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències."

La competència comunicativa disposa d'una serie de components:

  1. Competència lingüística/gramatical: Fa referència al domini del codi lingüístic (nivell fonològic, nivell morfològic, nivell lèxic, nivell sintàctic, i nivell semàntic).
  2. Competència sociolingüística: Fa referència a les regles socioculturals d'ús. És l'habilitat que s'ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.
  3. Competència discursiva: Fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere (descripció, narració, etc.), i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
  4. Competència estratègica: Fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir, a causa de diferents variables d'actuació o d'insuficiències en una o vàries competències. 

A una de les classes de Comunicació oral, escrita i digital vam observar una entrevista a Guillermo Orozco (professor i investigador del departament d'Estudis de Comunicació social de la Universitat de Guadalajara (Mèxic).


Ell deia que no per el fet de ser audiència, tenim les competències audiovisuals necessàries per interpretar segons que. S'ha de saber un mínim dels codis i de la tecnologia. 

La mediació amb la pantalla està marcada per l'escola i la família, estan com principals per l’educació entre la relació dels nens amb l’aprenentatge dels audiovisuals.

Els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat en l’educació. Es tracta, des de els mitjans de comunicació anar alfabetitzant (ràdio, cine, televisió).

Educació en mitjans

Es tracta de dotar d’aquesta tecnologia físicament perquè estigui al accés del nens. Tot el que ve com a imatge, és un complement per el professor de la paraula escrita. S’ha d’acompanyar amb l'instrument.


Introducció de mitjans en una escola tradicional

Es tot un camp d’acció pedagògica per introduir. Amb l’autodidàctica no ho aprendrem tot. 


Les noves generacions és més fàcil adaptar-se però s'ha de fer un procés de pedagogia.

Estic totalment d'acord amb les idees d'aquest professor i investigador. 

Per acabar aquesta entrada, us presento un vídeo del Dr. Guillermo Orozco




EL CODI ESCRIT



ESCRIURE I LLEGIR



L'habilitat d'ESCRIURE és el procés a través del qual es produeix un text escrit SIGNIFICATIU.

Disposa de tres tipus d'aspectes:

  • Aspectes formals: Cal·ligrafia, relació so - grafia i disposició en l'espai.

  • Aspectes lingüístics: morfològics (formació de paraules), lexicològics (estudi de les paraules), sintàctics (estudi d'una oració i la seva formació) i semàntics.

  • Aspectes discursius: Tipologia textual (tipus de text), propietats del text (coherència, adequació, cohesió, correcció i variació) i procès de competència escrita (planificar, redactar i revisar).

Una activitat on hem utilitzat l'habilitat d'escriure i la primera activitat d'exposició de Comunicació oral, escrita i digital (COED) s'anomena Qui ets tu?. A continuació us explicaré en que ha consistit aquest treball, quines són les eines que hem hagut de portar a terme i quina reflexió he extret d'això.

Qui ets tu?

Descripció i una imatge de la persona o una imatge que tingui relació amb com és ella o ell.

Que és una descripció?

Una descripció és el que és fa quan és descriu una cosa. Descriure, es tracta d'explicar com és una persona, un lloc o una cosa.


Per realitzar una bona descripció s’ha de tenir en compte l’observació i retenció dels trets dominants, característiques generals: aspectes físics, detalls significatius del cap i la cara i trets que defineixin la personalitat de la persona  que es vol descriure.  

Podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva:

En una descripció objectiva l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques, que millor el defineixen. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.

En una descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica. 

ESTRUCTURA DELS TEXTOS DESCRIPTIUS:


  • Establiment del tema
  • Caracterització
  • Relació amb el món exterior
COM ES FA?
  1. Idear (explorar la situació)
  2. Ordenar (esquema estructural)
  3. Textualitzar (redacció del text)

Disposem de diferents models de descripció: Cançons, poesia virtual, poesia, novel·la, assaig, conte o videos.

Per exemple, una canço seria, "el gripau blau, Ara va de bo".

un vídeo, seria "Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009. 





Aquesta activitat l'hem portada a terme de la següent manera; hem hagut de descriure a un dels nostres companys o companyes de classe en forma de poesia, cançó o descripció narrativa. La segona part d'aquest treball constava de portar una imatge realitzada per nosaltres mateixos també d'un company o companya de classe, amb un títol o frase que definisin aquella persona les dues cosesLa imatge representada en un full Din A4 i plastificada.

En el meu cas m'he basat en dues companyes meves: La poesia de la Georgina Bozal i la imatge de l'Ariadna Beltrán.


Al·lucina Georgina

Georgina ets com una nina.
El teu somriure ens omple el dia
i ens fa més alegre la rutina
Al·lucina Georgina.

Alta i esvelta com una ballarina.
Forta, valenta i presumida
Que n’és de difícil la vida.
Al·lucina Georgina.

Amb el teu caràcter i alegria,
res t’amoïna,  amb companyia.

Sensible i amigable
Com ets d’afable!


Tant lluitadora i constant,
  res et para,
com m’agrada!

Cabells llargs i foscos
i mirada expressiva,
que n’ets de diva!

Al·lucina Georgina…



Després d'haver realitzat aquest treball he extret dues coses moltes importants. En primer lloc, penso que ha estat una activitat per poder analitzar molt bé a la persones i poder extreure tantes facultats d'una persona.  També considero que ens ha ajudat a poder-nos conèixer més els uns als altres, on hem conegut qualitats d'altres companys que potser no ens  imàginavem que seria d'aquesta manera o que encara no haviem tingut la oportunitat de conèixer.


L'habilitat de LLEGIR és el procés mitjançant el qual es compren un text escrit.

LLEGIR = COMPRENDRE 

4 Implicacions d'Isabel Solé l'any 1982:


  1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. I això vol dir que el significat que té un escrit per qui el llegeix, no és una replica del significat que el autor va voler donar-li. Sino que és construcció pròpia que implica el temps, els coneixements previs del lector i els objectius amb que s'enfronta. 
  2. Llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegint per alguna finalitat. Hem de tenir present que l'objectiu és la lectura, i que també els objectius poden ser molt i molt variats. També hem de tenir present que l'objectiu determinarà el tipus de lectura, les estratègies de lectura i el control, sovint insuficient, que exercim sobre la lectura.
  3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix, en primer lloc, ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap i en segon lloc, a adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text. Coneixements previs a l'hora de llegir el text: familiaritat amb el tema tractat, saber conèixer la llengua en que està escrita i saber desxifrar. 
  4. Llegir és un procés de predicció i d'inferència (l'habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta, és a dir, a partir del context). Això ho diem perquè qui llegeix, formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentres va llegint, i això ho fa a partir d'algun element del text, ho fa també a partir dels seus coneixements i interessos i a mesura que va llegint va verificant o va refutant aquestes hipòtesis, i si convé, elabora de noves, per seguir llegint. 

En relació amb la matèria, el poema que vam recitar, en el meu cas: "De tu i de mi" de Miquel Martí i Pol, vam llegir-lo en veu alta al acabar les recitacions. 

Relacionant les dues habilitats del codi escrit, una altre activitat realitzada a classe, vam haver de llegir un article amb el títol de "Aprendre i créixer" on vam haver de realitzar en grups  una síntesí d'aquest text i ficar un títol. A continuació us presento el text i  la síntesi realitzada:






EDUCACIÓ I VIDA QUOTIDIANA
Bosch, E (2003). Educació i via quotidiana. Vic: Eumo Ed.


Quan l’alumne va avançant en la seva lectura, es va envaint una forta sensació de creixement. Llegir és un dels moments més màgics de la vida escolar del nen. 

Llegir no és únicament una correlació d’oracions que expliquen una història, sinó una manera d’introduir als nens, gràcies a la seva imaginació, la seva pròpia història. Llegir, per tant, és disposar-se a vagar per mons desconeguts amb valentia i llibertat. El gust per un llibre nou és sempre el desig d’una nova aventura i en això consisteix també l’educació, a no tenir por d’encarar-la. 

El to de veu, la gesticulació i la interpretació, que en veu alta poden arribar a funcionar com a veritables acotacions teatrals i/o musicals mostren la màgia i fomenten la lectura cap als nens. 

Un exemple clar de com la lectura ens fa créixer, és que a més d’instruir-nos, ens educa. Aquells educadors o mestres que ensenyen a llegir als nens, han d’aprendre que no només fan sonar sanefes, sinó que el veritable sentit  de la lectura, és fer-los créixer i que experimentin la història en la seva pròpia pell. 


Tot això es pot veure reflectit , en l’article Aprendre i Créixer de Bosch,E. Un exemple clar seria el que li succeeix a l’alumne: No volia llegir ni escriure ja que l’aproximaven a una vida cada cop més difícil, fins que un dia ell se’n adona que s’ha fet gran ja que ha après a llegir, i veu en la seva mestra que no només és un referent sinó algú que el tranquil·litza, entén els seus entrebancs i explica els seus èxits. Aquí veiem com : La lectura és una forma de creixement.



EL CODI ORAL


PARLAR I ESCOLTAR



L'habilitat de PARLAR és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa. 

L'habilitat d'ESCOLTAR és comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o d'un discurs pronunciat oralment.

QUE VOL DIR SABER ESCOLTAR? Saber escoltar demana un paper ACTIU i PARTICIPATIU, demana un RESPECTE per l'emisor i les seves idees, demana SER OBJECTIU per intentar entendre que ens vol dir l'altre. 

Un bon oïent també sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador, sap descbrir les idees principals del missatge i sap reaccionar al missatge i parlar si cal, quan acaba l'orador.


Totes aquestes petites claus de teoria ens han servit per després saber portar millor la pràctica i per saber més sobre el llenguatge i les seves habilitats i la comunicació, ja que és tant important.

A classe de Comunicació oral, escrita i digital (COED) ens hem llegit el llibre de COM PARLA BÉ EN PÚBLIC i m'ha servit molt a l'hora de fer un presentació davant de la classe o d'un grup de gent. Nosaltres, vam haver de realitzar un treball escollint la informació que voliem guardar per en un futur poder revisar aquests consells per com parlar bé en públic. Després vam dedicar una classe per poder ficar en comú les idees entre tots. 

A continuació us mostraré una petita per del llibre que és un decàleg on t'explica déu característiques que ha de tenir un discurs en llenguatge oral. 

1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple.
2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.
3. Fer canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques. Utilitzar exclamacions.
4. Aprofitar l'efecte de les repeticions de paraules o conceptes.
5. Jugar amb les oposicions i les antítesis.
6. Avançar i recular en l'argument del discurs.
7. Enumerar i marcar les enumeracions.
8. Utilitzar connectors per a articular clarament el discurs.
9. Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el que és abstracte a alguna cosa concreta.
10. Utilitzar l'acudit o l'anècdota personal per a aproximar-se al públic i fixar millor els missatges.

Rubio, Joana, Francesc Puigpelat. Com parlar bé en públic. Editorial labutxaca. Edicions 62,s.a. Barcelona. 2010


Aquests consells també ens han servit molt per fer una bona recitació d'un poema on després vam haver de fer una autoavaluació personal per veure els errors. La veritat és que em va servir molt aquesta autoavaluació. Un company et grabava mentres recitaves i així pots observar tot el que has fet malament per poder canviar-ho. 

El poema que jo vaig recitar és De tu i de mi de Miquel Martí i Pol. 

De tu i de mi parlo molt: de nosaltres,
d'aquest nosaltres càlid
dins el qual hi ha paraules i silencis,
projectes i neguits,
molt d'amor, i a vegades,
per què no? una certa indiferència.

De tu i de mi parlo molt, de les nostres
entranyables foteses,
de tot allò petit, subsidiari,
que ens confereix, al meu entendre, tota
la grandesa possible.

Minuciós, parlo d'aquestes coses
i ho faig amb mots senzills, per tal que puguin
ésser compreses per tothom,
per mi mateix primer de tot,
que me les dic moltíssimes vegades.

De tu i de mi parlo molt, i també
de llocs, d'amics, de la vida viscuda,
i ho faig planerament,
sense èmfasi ni joc,
tal com sovint parlem entre nosaltres.

No penso pas, t'ho puc jurar, que sigui
gran cosa tot plegat; diguem que es tracta
d'un lúcid exercici
per créixer i estimar: res més que això,
o res menys, tal vegada.

Parlo molt de nosaltres, confegeixo
una petita història
com tantes altres. Vet ací el seu mèrit,
si algun en té, o vet ací, si vols,
el que la fa clara i compartidora.


I també el fet d'haver escoltat la recitació dels nostres companys i aconsellar-los o millorar aspectes nostres. 

Per els dos treballs modulars és a dir, de les dues asignautres, COED I GITIC a l'hora d'exposar-los també he tingut en compte els consells d'aquest llibre per poder realitzar una bona presentació. A continuació us faré una explicació d'aquests treballs.


IDENTIAT I TERRITORI






Aquest treball el vaig realitzar amb l'Ariadna Beltrán. Vam voler fer una comparació entre dos barris de Barcelona i trencar els topics que tenen. Hem fet una comparació a diferents àmbits com la gastronomia, la cultura, els habitants i els comerços d'aquests dos barris.

Les conclusions que vam extreure van ser que no tot és el que sembla ni el que poden  dir. Com bé es diu, les aparençes enganyen. Tenim una gran ciutat que és Barcelona amb grans monuments, espais culturals, restaurants, bar, parcs, entre d'altres. Que poden estar en petits llocs que ni veiem. Descobrim aquestes meravelles que ens envolten. I que a partir d’ara us mireu tots dos barris amb uns ulls diferents: que no us faci por entrar al Raval i que no penseu que a Sarrià només trobareu tendes caríssimes i tant sols primeres marques.


UN BON COMUNICADOR

Aquest treball el vaig realitzar amb la Lucia Barca, l'Ariadna Beltrán, la Georgina Bozal, la Carlota Esteban i la Laura Fontseré. Havíem d'exposar un bon comunicador tant en l'àmbit oral, escrit com digital i vam escollir a Albert Om. 
Pel que fa a la comunicació oral vam agafar un episodi del programa "El convidat" de TV3 on entrevista a la Gemma Mengual. En la comunicació escrita vam agafar una article: Carta a Floquet de Neu "Si fossis viu" on vam analitzar-lo següint les pautes de les característiques del text. I per últim pel que fa a la comunicació digital, vam investigat el seu Twitter i Facebook. 

Després de analitzar-lo detalladament, vam arribar a la conclusió de que era un molt bon comunicador. 

A continuació us deixo el Pearltrees realitzat.


Albert Om in Ariadna Fresquet Mascarell (ariadnafresquetmascarell)

Cultivate your interests with Pearltrees for Android




LES 4 HABILITATS LINGÜÍSTIQUES



            PARLAR                                     ESCOLTAR        
               

LLEGIR                                          ESCRIURE






Aquestes quatre habilitats lingüístiques les podem classificar en CODI ORAL i CODI ESCRIT

  • CODI ORAL: PARLAR I ESCOLTAR
  • CODI ESCRIT: LLEGIR I ESCRIURE

QUINA ÉS LA DIFERÈNCIA ENTRE EL CODI ORAL I EL CODI ESCRIT?

Un individu que vulgui dominar el codi escrit de la seva llengüa no ha pas d'adquirir tots els coneixements, bona part d'aquests coneixements ja els sap perquè domina el codi oral de la mateixa llengua. Els que ha d'aprendre, són només els específics del codi escrit: aquelles regles que regeixen l'escrit i que no s'utilitzen en l'oral. Per esbrinar quines són aquestes regles, podem comparar els dos models: les regles de l'oral i les regles de l'escrit. 

Característiques contextuals. Es refereixen al context (espai, temps, relació entre els interlocutors ) de la comunicació. 

La comunicació oral és immediata en el temps mentre que la lectura es diferida (el lector tarda bastant a poder llegir l'escrit que ha fet l'autor).

Característiques textuals. Fan referència al missatge (el text) de la comunicació. Quines estructures s'usen i quines no, el grau de complexitat que tenen, l'ordre de les paraules, etc...

Diferències en l'adequació, la coherència, la cohesió, en la gramàtica pel que fa a fonologia i grafia, morfologia, sintaxi i lèxic.

QUINA ÉS LA RELACIÓ ENTRE EL CODI ORAL I EL CODI ESCRIT?

Per als medievals l'escrit era molt més important que l'oral, el model normatiu que calia seguir per aprendre gramàtica i retòrica. Per a la lingüística estructurada i per a la generativa del segle XX l'oral és l'objecte únic dels seus estudis, mentre que l'escrit és un simple mitjà per transcriure la parla. 


També tenen unes característiques o propietats de text/discurs que són les qualitats que té un escrit o un discurs quan actua amb eficàcia com a miisatge real en una situació comunicativa.

Quan realment és compleix tot això, parlem d'un text SIGNIFICATIU

Podem classificar-les en:

  • DESCRIPTIVES: Són les que analitzen, que expliquen, en funció d'algun aspecte lingüístic.
Adequació (grau d'adaptació d'un discurs a la seva situació comunicativa), coherència (propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no ho és) i cohesió (connectors que permeten al lector, interpretar aquest text amb eficàcia).
  • PRESCRIPTIVES: Són les que determinen normes d'ús. Unes vindran donades de l'autoritat lingüístiques i les variacions venen donades més per les normes socials.
Correcció (norma explícita d'ús en una comunitat lingüística de parlants) i varietat (qualitat dels trets estilístics i expressius)







                                     

SCRATCH





QUÉ ÉS SCRATCH?

Scratch és una aplicació informàtica adreçada als nens on poden experimentar, explorar i manifestar la creativitat i la diversió. Treballen amb base de projectes d'animació i programació de jocs que els poden compartir. 

L'Scratch és desnvolupat pel grup Lifelong Kindergarten del MIT Media Lab per un equip dirigit per Mitchel Resnik i el projecte s'inicià l'estiu de 2007. 

Es pot instal·lar i distrubuir en qualsevol ordinador amb Mac OS X, Windows o Linux. A més a  més, existeix un software anomenat App Inventor, que permet crear aplicacions per dispositius mòbils.

La seva mecànica d’utilització es molt senzilla, per tant, es tracta d'un editor per programar animacions, jocs etc. Tot utilitzant pistes d' àudio i dibuixos propis. Podríem definir-lo com un editor multimèdia amb el qual podem realitzar des de històries animades fins a jocs passant per presentacions interactives.

COM FUNCIONA?


Scratch es un nou llenguatge de programació. Podem donar-li molts poders a la nostre creació com veiem als exemples representats a continuació a la part inferior esquerre. Aquets poders els podem veure representats a la part superior esquerre. Hi ha infinitat d'ells, que ens donaran l’opció de dissenyar el nostre projecte de la manera que més ens agradi. Faré un petit exemple amb dues d’aquestes variables, una serà el moviment i l'altre una proba d’àudio. Podem fer una petita proba de com quedaria el nostre projecte si fem doble click a la opció arrastrada, en aquest cas, seria moure la nostre creació 10 passes. 



Per afegir un fitxer d’àudio haurem d’anar a l'apartat  de "Sonidos". Un cop allà triarem la sintonia musical que volem que la nostre creació executi i haurem d’ajustar el temps que volem que ho faci. També podem importar arxius propis com en format mp3, AIF o WAV. Cada cop que anem afegint més coses al nostre projecte, haurem d’anar unint blocs entre sí. De manera que quedin organitzats com si fossin l'estrucutra d'un edifici. 



L'apartat de control també es important ja que serà aquest el que utilitzarem alhora de iniciar un moviment. S’indica mitjançant la bandera verda i s’ha de ficar just al bloc superior del nostre projecte, encapçalant tots els demes blocs.



És un bon programa. L'he estat utilitzant per fer les creacions d'exemples i és molt entretingut. Però crec que aquest món ha d’agradar-te i pasar-te hores davant la pantalla per fer una bona feina. No obstant, crec que és molt bona eina d'iniciació per programadors bàsics. 



A continuació us mostraré un mapa de Catalunya on surten totes les escoles on utilitzen Scratch:



També us presento el link d'un video on parlen dos mestres sobre l'Scratch.

Tot sobre l'Scratch

I per últim dos Scratch creats per mi, un individual i l'altre compartit (feu CLICK a la bandera verda i a continuació  a l'espai del teclat per visualitzar el projecte).




Noticies o articles relacionades amb Scratch


En el primer article presentat veiem com un programador ha triat Scratch per realitzar el seu projecte. Ha decidit fer una versió més profunditzada de Scratch per treure-li el màxim rendiment.


Aquí


Com no es un programa encara molt comercialitzat només he trobat una noticia més, es un altre usuari d'internet que ens ensenya com descarregar-lo des de qualsevol sistema operatiu.


Aquí